top of page

FRAGMENTO

      Cal recordar que l’art clàssic romà només apareix en las grans ciutats. Cada ciutat fundada o expropiada es convertia en una urbs amb tot allò que tenia Roma, bé que, tan se val, a una escala més petita. Amb fòrums, teatres i amfiteatres, amb circ, pòrtics i basíliques. Roma tenia el deure d’enlluernar els bàrbars, els quals aconseguí de vèncer. Però a les valls i als indrets rústics o pagí la romanització fou menys intensa. Per això els artesans locals, tal como succeí en el taller de ceràmica ibèrica de Sant Martí Sarroca, continuaven dedicant-se a llurs treballs tradicionals. Les cultures autòctones continuaren vivent, bé que modestament i amb la inevitable influència de la ciutat, la qual connectà amb l`època medieval. El romànic no fou cap degeneració del romà, sinó la continuació d`aquestes cultures romanitzades, adaptades a noves influències i a noves necessitats i estandarditzades per la universalitat del cristianisme. La tosquedat, la poca destresa tècnica i l`oblit de l`esplendor clàssica no començaren pas amb les invasions dels bàrbars del nord. Abans, ja en època de Constantí, hom contemplava ja l`anticlassicisme del seu art. I es que Roma,  emès d`arrabassar territoris d`altri, expropià també cultures estranyes. Una vegada trencat el cordó umbilical de la Grècia clàssica. Occident conservà aquestes cultures autòctones uniformades en l`evolució.

 

      És per aquets motiu i per l`absència de grans monuments romans que a Sant Martí Sarroca, igualment com a molts altres llocs, els records romans – allò que sempre hom ha entès per romà- són molt escassos; la qual cosa no vol dir que Sant Martí Sarroca hagués paralitzar la seva activitat durant la dominació romana. Precisament tots els indicis fan pensar el contrari.

 

      De l`època romana daten les primeres noticies que hom té de l`existència d`una fortalesa sobre la petita muntanya. Una nota del 28 d`abril de 1972 que es conserva al Servei de Catalogació i Conservació de Monument de la Diputació Provincial de Barcelona diu que “hi ha noticiés del castell a partir de l`any 287”.

 

      “La fundació del castell és atribuïda als romans, hi ho demostra els trossos de parets amb material ja petrificat, amb teules d`enterrament romanes, amb alguna moneda trobada de Juli Cèsar, trossos de morters i de columnes, tot romà”. (Josep Domènech, op. cit., pàg. 12)

   

      Hom hi troba també  records visigòtics. En una de les estances del castell encara hi ha un arc de ferradura. Un relleu amb rosetons procedent de la façana de tramuntana també es de factura visigòtica, igualment com un bloc de pedra que té el mateix dibuix i que fou col·locat en un mur de la dreta de la nau de l`església, entrat per la porta neoclàssica, quan, amb motiu de tirar a terra el cor que hi havia el cor que hi havia en aquell indret de l`edifici, hom dugué a terme diverses reformes per arranjar el temple. 

​SÍGUEME EN

  • Icono Facebook Classic
  • Icono Twitter Classic
  • Icono Youtube Classic

© 2014 by Albert Cuesta.

bottom of page