FRAGMENTO
Se’n va dir Universitat des del segle XIII, el cos científic format per la universalitat dels catedràtics i deixebles aplegats per a l`ensenyament, el conreu i la propagació de les ciències. Aquest cos – universitas magistrorum et auditorum- , el va institucionalitzar Felip August quan, l`any 1200, reglamentà els estudis que, d`ençà de Carlomany, eren fets en escoles particulars, de les quals n’hi havia de tan famoses com les d`Abelard, Pere Lombard i altres talent privilegiats.
D`inici, aquesta Universitat només admetia dues facultats: la de teologia i la d`arts. Però ja el mateix segle XIII, hi foren agregades les respectives de dret i medicina. Aquestes quatre facultats conferien els graus de batxiller, mestre en arts, llicenciat i doctor i cadascuna tenia un degà per president i, al front de totes elles, era elegit un rector.
Des dels seus primers temps, aquesta Universitat Gaudí d’importants privilegis: monopoli de l’ensenyança, exempció del fur comú, jurisdicció especial, representació en els Estats Generals.
La teologia adquiria el primer lloc en l’ensenyament, com a ciència d’ortodòxia cristiana. Els estudis menys directament sotmesos a l’imperi de la teologia componien les anomenades set arts, les quals es dividien en trivium (gramàtica, retòrica i dialèctica) i cuadrivium (aritmètica, geometria, música i astronomia)
Quasi totes les Universitats literàries d’Europa – llevat la de Bolonya, que data del 1111- es modelaren per la de Paris. El 1206 va ésser fundada la d´Oxford, el 1208, la de Palència, el 1223 la de Tolosa,, el 1245 la de Roma, el 1270 la de Coimbra, el 1284 la d´Orleans, el 1290 la de Lisboa,el 1300 la de Lleida, etc.
O sigui que la Universitat de Lleida fou la primera que va ésser fundada en territori de la Corona de Aragó i ocupa el quinzè lloc entre totes les d’Europa.
El dia primer de setembre del 1300, Jaume II expedí un Privilegi en virtut del qual és fundada la Universitat de Lleida; en el preàmbul s`indica que era convenient que fossin recollits en aquest reialmes i terres els fruits que produïssin les llavors de les doctrines que els més prudents sembraren amb llurs estudis i que, per tant, cessés la necessitat d`anar pidolant la ciència per estranyes nacions. Hom havia decidit que la instal·lació de la Universitat fos efectuada a la ciutat de Lleida, tant per la feracitat del seu territori com per la magnífica situació que ocupava dins dels seus estats. L`ensenyament que havia d`esser propi d`aquest establiment consistia en el dret canònic, el civil, la medicina, la filosofia, les arts i, en general, qualsevol facultats i ciències aprovades, amb expressa prohibició d`esser ensenyades en cap més indret dels regnes. Les indulgències reials i les butlles del papa Bonifaci concedeixen a aquesta Universitat els privilegis, gràcies i immunitats que gaudia la de Tolosa.
Els doctors, mestres, estudiants i les seves famílies o criats, els bidells i els que anessin a la ciutat, fon amb l`objecte d`estudiar, fos amb el de vendre llibres o pergamins, no podien ésser detinguts ni estaven subjectes a la pèrdua de les seves coses per cap deute, ni tenien l`obligació de prendre part en les cavalcades reials o veïnals, el sometent o qualsevol altre acte de servei militar, els seus domicilis no havien d`ésser registrats ni pels oficials reials ni per altra mena de servidors del rei.
Aquestes ordinacions establien la pena de cent sous jaquesos o cents assots a qui promogués baralles o disturbis en els llocs que havien d`ésser especialment destinats a estatge dels catedràtics i escolars. A aquests, hom els prohibia se sortir de nit amb armes i instruments de música. “Ítem concedim – acaba el document- al mateix estudi que els doctors, mestres, escolars i tots els referit amb els seus familiars i havers puguin amb plena llibertat i seguritat acudir a l´esmentat estudi i residir-hi, emparats per la nostra paraula, vinguin d`on vingui, encara que sigui de terra enemiga o de gent que en fan la guerra,amb la condició que no sigui persones sospitoses; en cas tal, els seria donat temps suficient per a sortir dels nostres dominis amb els seus béns”.